I, naturalment, també entrà aquella llengua catalanisada en EDITORIAL TORRE on, per mig d´edicions, la tertúlia semanal seua del dimarts, conferències, lectures, etc., durant els anys de sa existència, es mantingué encesa -pot dir-se que en exclusiva- la flama del valencianisme.
La gran labor que férem i les moltes penalitats que passarèm les amaga ara el pancatalanisme. Pero si hi ha pancatalanistes que ho poden ignorar, com els que pregunten, en to de superioritat i de censura, qué ha fet el valencianisme en els anys difícils, "quan feia més silenci" com escrigué Joan Fuster en l´homenage a Xavier Casp, sí que hi ha personalitats del pancatalanisme que en poden donar testimoni. Puix que estaven én relació én nosatres, uns d´abans de la guerra, en el valencianisme; alguns inclús sent asidus a la tertúlia nostra dels dimarts, després de la guerra; atres per raons editorials, etc. Citaré uns quants. Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés, Alfons Cucó, Josep Iborra, Francesc de P. Burguera, Enric Valor i Vives i Emili Rodríguez Bernabeu als que, a més donàrem a conéixer en les lletres valencianes publicant EDITORIAL TORRE son primer llibre. Manuel Sanchis Guarner del que editàrem dos llibres, u la gramàtica seua. Francesc Ferrer Pastor, Martí Domínguez, Robert Moròder Molina, Beatriu Civera... i atres que poden contestar perfectament a la pregunta a qué acabe de fer referència. Com també són molts els catalans i mallorquins, intelectuals i no intelectuals, que poden donar testimoni de lo que hem fet, perqué nos coneixen i saben la nostra activitat.
I per a EDITORIAL TORRE, en la que tant d´amor, i tant de treball, i tantes ilusions posàrem els fuindadors, diu unes normes per a la llengua literària. Buscaven que, en quant a les principals diferències entre les llengües valenciana, mallorquina i catalana, acceptaren els catalans valencianismes i mallorquinismes; els mallorquins valencianismes i catalanismes i els valencians mallorquinismes i catalanisme, prenint en cada cas la forma de la llengua que la conservara més pura. I així, eixa llengua literària resultaria prou comprensible per a tots; i entre els lectors de cadascuna de les tres llengües es propagarien els llibres de les atres dos.
Expostes estes normes a Xavier Casp i acceptades per ell, les usàrem en les publicacions d´EDITORIAL TORRE; i es conegueren per normes de Torre; i escrigueren molts i encara n´escriuen. La "Gramàtica Valenciana", de M. Sanchis Guarner, que publicàrem en EDITORIAL TORRE, no sols confirmá les dites normes sinó que, en quant a catalanisació, anà més llunt. Els catalans es negaren a fer les concessions que els corresponien.
La catalanisació que s´havia iniciat abans de la guerra, principalment impulsada per Carles Salvador i les normes de Castelló, inclús arribà al sempre arcaïste Rat Penat que substituí sa tradicional arcaïsació per la catalanisació que li dugué Carles Salvador, qui publicà una gramàtica catalanisant que serví de text en els cursos de Lo Rat Penat. En edicions posteriors a la mort de Carles Salvador, a la gramàtica seua li aumentaren catalanisació els que substituïren sos noms, en l´edició, per "Secció filològica de Lo Rat Penat", en els cursos del qual ha ensenyat valencià catalanisat i ha fet professors de valencià catalanisat.
Inclús en plena escalada pancatalanista de 1975, Lo Rat Penat publicà una nova edició d´esta gramàtica. I li fiu l´oferiment d´estes instruccions per a qué les publicara i serviren per a informar noves edicions, i que rectificara així (sic) Lo Rat Penat l´acció catalanisadora que realisava. I no s´acceptà el meu oferiment, i encara en l´any 1976 s´ha publicat una nova gramàtica, com les anteriors sense nom o noms d´autor o autors, dient-se basada ¡en les normes de Castelló! i, clar, sense apenes més descatalanisació sobre les anteriors que substiutir: aquest per este i altre per atre i, clar, els corresponents derivats i tz per s; per lo que seguix ensenyant valencià catalanisat i fent professors de valencià catalanisat, colaborant a la catalanisació -presidida, ¡ai!, per la Universitat- pero fent creure lo contrari en lo que diu esta gramàtica en el preàmbul.
La gran labor que férem i les moltes penalitats que passarèm les amaga ara el pancatalanisme. Pero si hi ha pancatalanistes que ho poden ignorar, com els que pregunten, en to de superioritat i de censura, qué ha fet el valencianisme en els anys difícils, "quan feia més silenci" com escrigué Joan Fuster en l´homenage a Xavier Casp, sí que hi ha personalitats del pancatalanisme que en poden donar testimoni. Puix que estaven én relació én nosatres, uns d´abans de la guerra, en el valencianisme; alguns inclús sent asidus a la tertúlia nostra dels dimarts, després de la guerra; atres per raons editorials, etc. Citaré uns quants. Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés, Alfons Cucó, Josep Iborra, Francesc de P. Burguera, Enric Valor i Vives i Emili Rodríguez Bernabeu als que, a més donàrem a conéixer en les lletres valencianes publicant EDITORIAL TORRE son primer llibre. Manuel Sanchis Guarner del que editàrem dos llibres, u la gramàtica seua. Francesc Ferrer Pastor, Martí Domínguez, Robert Moròder Molina, Beatriu Civera... i atres que poden contestar perfectament a la pregunta a qué acabe de fer referència. Com també són molts els catalans i mallorquins, intelectuals i no intelectuals, que poden donar testimoni de lo que hem fet, perqué nos coneixen i saben la nostra activitat.
I per a EDITORIAL TORRE, en la que tant d´amor, i tant de treball, i tantes ilusions posàrem els fuindadors, diu unes normes per a la llengua literària. Buscaven que, en quant a les principals diferències entre les llengües valenciana, mallorquina i catalana, acceptaren els catalans valencianismes i mallorquinismes; els mallorquins valencianismes i catalanismes i els valencians mallorquinismes i catalanisme, prenint en cada cas la forma de la llengua que la conservara més pura. I així, eixa llengua literària resultaria prou comprensible per a tots; i entre els lectors de cadascuna de les tres llengües es propagarien els llibres de les atres dos.
Expostes estes normes a Xavier Casp i acceptades per ell, les usàrem en les publicacions d´EDITORIAL TORRE; i es conegueren per normes de Torre; i escrigueren molts i encara n´escriuen. La "Gramàtica Valenciana", de M. Sanchis Guarner, que publicàrem en EDITORIAL TORRE, no sols confirmá les dites normes sinó que, en quant a catalanisació, anà més llunt. Els catalans es negaren a fer les concessions que els corresponien.
La catalanisació que s´havia iniciat abans de la guerra, principalment impulsada per Carles Salvador i les normes de Castelló, inclús arribà al sempre arcaïste Rat Penat que substituí sa tradicional arcaïsació per la catalanisació que li dugué Carles Salvador, qui publicà una gramàtica catalanisant que serví de text en els cursos de Lo Rat Penat. En edicions posteriors a la mort de Carles Salvador, a la gramàtica seua li aumentaren catalanisació els que substituïren sos noms, en l´edició, per "Secció filològica de Lo Rat Penat", en els cursos del qual ha ensenyat valencià catalanisat i ha fet professors de valencià catalanisat.
Inclús en plena escalada pancatalanista de 1975, Lo Rat Penat publicà una nova edició d´esta gramàtica. I li fiu l´oferiment d´estes instruccions per a qué les publicara i serviren per a informar noves edicions, i que rectificara així (sic) Lo Rat Penat l´acció catalanisadora que realisava. I no s´acceptà el meu oferiment, i encara en l´any 1976 s´ha publicat una nova gramàtica, com les anteriors sense nom o noms d´autor o autors, dient-se basada ¡en les normes de Castelló! i, clar, sense apenes més descatalanisació sobre les anteriors que substiutir: aquest per este i altre per atre i, clar, els corresponents derivats i tz per s; per lo que seguix ensenyant valencià catalanisat i fent professors de valencià catalanisat, colaborant a la catalanisació -presidida, ¡ai!, per la Universitat- pero fent creure lo contrari en lo que diu esta gramàtica en el preàmbul.
