El present treball no és un treball "erudit" de ciència filològica. Perqué la qüestió de qué tracta no és cientifica sinó popular, social; i com l´escric sentint-me poble i no erudit, sóc la veu del meu poble que va dirigida a ell en tot son conjunt des del més ilustrat al més ignorant. I és precís que siga "acientific" (pero no "anticientific"), popular podríem dir, com en literatura es diu popular, perqué la llengua és popular puix que és del poble; naturalment, la llengua parlada, viva, del poble valencià. El treball científic deu fer-lo un filòlec valencià que no siga pancatalaniste, que algú deu haver-ne.
Açò no és lo que ara diuen "polèmic" perqué no va dirigit als pancatalanistes per a qué deixen el pancatalanisme. Perqué el pancatalanisme no és una ideologia sinó una professió de fe formulada davant lo que diuen els santons del pancatalanisme. I com contra una fe no valen arguments, açò no és per a convéncer als pancatalanistes de son error.
El caracter "acientifc" d´este treball m´evita que em diguen dilettante els que, perqué tenen titol universitari de Filosofia i Lletres, s´han apoderat de la llengua valenciana com si fóra d´ells, quan és del poble per ser un fenomen social i un dret humà, per lo que és més de competència per a ficar cullerada, dels que el titol universitari el tenim de Dret. I que, per cert, no els diem res als de Filosofia i Lletres que escriuen sobre matèries jurídiques, inclús en enciclopèdies sobre estatuts d´autonomia que, com a lleis, són de competència del Dret.
Per a llevar a este treball apariència científica, les notes van interpolades en el text.
Com a poble que sóc, i així em considere a molta honra, este treball expressa la rebelió del sentir del poble valencià que, durant tant de temps, s´ha vist sempre afrontat al dir-li que no parla bé sa llengua valenciana. I esta injusta acusació se li ha fet no solament en quant a les evolucions que, llegítimament, ha fet en l´idioma seu, sinó inclús també en el cas de paraules conservades des de segles, tant anteriors a la conquista de Don Jaume com les de la seua literatura clàssica en els gloriosos temps de la Corona d´Aragó, quan els comtats catalans, nebulós estat "fradistern" en la Corona d´Aragó, no s´haurien atrevit ni a pensar en colonisar el Regne de Valéncia.
I encara es pretén fer vore al nostre poble que se li fa un favor substituint-li eixes paraules tan seues per unes que desconeix i no ha dit mai perqué són catalanes. I s´intenta enganyar-lo dient-li que són les correctes, les "normatives". I puc afirmar açò, i ho dic perqué, com he contat al principi, he colaborat en l´engany mentres estiguí enganyat per la parança "científica" en qué m´apressaren els que crea mestres. Per això he dit també que este treball és una reparació del mal que he fet sense saber que fea mal. Propòsit de reparació que em fiu al triar la llibertat.
Com el poble és qui fa la fonètica de la llengua que parla, encara que parega redundància; i la canvia quan vol; i com vol, tot per ser l´amo de la seua llengua, és per lo que he partit com a base de la llengua parlada pel poble valencià. L´he escoltada atentament en totes bandes del Regne de Valéncia que m´ha segut possible oir-la, per a trobar així l´autèntica llengua valenciana: la que parla el poble valencià i que ara no aparaix escrita.
I he profundisat més en els densos coneiximents que tenia de la llengua valenciana i de la llengua catalana, estudiant-les comparades. I he repassat el meu antic coneiximent del llatí, com a pare de les dos. I he repassat també la bibliografia que cite, en part llegida per mi i en part inclús estudiada.
Açò no és lo que ara diuen "polèmic" perqué no va dirigit als pancatalanistes per a qué deixen el pancatalanisme. Perqué el pancatalanisme no és una ideologia sinó una professió de fe formulada davant lo que diuen els santons del pancatalanisme. I com contra una fe no valen arguments, açò no és per a convéncer als pancatalanistes de son error.
El caracter "acientifc" d´este treball m´evita que em diguen dilettante els que, perqué tenen titol universitari de Filosofia i Lletres, s´han apoderat de la llengua valenciana com si fóra d´ells, quan és del poble per ser un fenomen social i un dret humà, per lo que és més de competència per a ficar cullerada, dels que el titol universitari el tenim de Dret. I que, per cert, no els diem res als de Filosofia i Lletres que escriuen sobre matèries jurídiques, inclús en enciclopèdies sobre estatuts d´autonomia que, com a lleis, són de competència del Dret.
Per a llevar a este treball apariència científica, les notes van interpolades en el text.
Com a poble que sóc, i així em considere a molta honra, este treball expressa la rebelió del sentir del poble valencià que, durant tant de temps, s´ha vist sempre afrontat al dir-li que no parla bé sa llengua valenciana. I esta injusta acusació se li ha fet no solament en quant a les evolucions que, llegítimament, ha fet en l´idioma seu, sinó inclús també en el cas de paraules conservades des de segles, tant anteriors a la conquista de Don Jaume com les de la seua literatura clàssica en els gloriosos temps de la Corona d´Aragó, quan els comtats catalans, nebulós estat "fradistern" en la Corona d´Aragó, no s´haurien atrevit ni a pensar en colonisar el Regne de Valéncia.
I encara es pretén fer vore al nostre poble que se li fa un favor substituint-li eixes paraules tan seues per unes que desconeix i no ha dit mai perqué són catalanes. I s´intenta enganyar-lo dient-li que són les correctes, les "normatives". I puc afirmar açò, i ho dic perqué, com he contat al principi, he colaborat en l´engany mentres estiguí enganyat per la parança "científica" en qué m´apressaren els que crea mestres. Per això he dit també que este treball és una reparació del mal que he fet sense saber que fea mal. Propòsit de reparació que em fiu al triar la llibertat.
Com el poble és qui fa la fonètica de la llengua que parla, encara que parega redundància; i la canvia quan vol; i com vol, tot per ser l´amo de la seua llengua, és per lo que he partit com a base de la llengua parlada pel poble valencià. L´he escoltada atentament en totes bandes del Regne de Valéncia que m´ha segut possible oir-la, per a trobar així l´autèntica llengua valenciana: la que parla el poble valencià i que ara no aparaix escrita.
I he profundisat més en els densos coneiximents que tenia de la llengua valenciana i de la llengua catalana, estudiant-les comparades. I he repassat el meu antic coneiximent del llatí, com a pare de les dos. I he repassat també la bibliografia que cite, en part llegida per mi i en part inclús estudiada.
